divendres, 11 de novembre de 2016

Abast


L’aresta del meu rostre
perfectament traçada.
Subtil traç continu
                                   
                                          dels teus dits

de puntetes gose abastar
el destí del meu deler

                                            els teus llavis


                                                                                            Carme 
                                                                                            Inèdit, 2016.

dissabte, 22 d’octubre de 2016

Altres autors: Antoni Ferrer

Preludi de pluja       
Imatge extreta de la Xarxa
               
  

Quan queia pels envans
interiors
el plany de tu,
lleuger adolescent
damunt l’ampit,
deixava que la pluja
em retornara el món.

I avui, sota altra pluja,
enmig de la maror meridiana,
de tu i de mi ja nues les parets, i el temps ja nu,
s’enlairen i se’m claven
obscurs fullams de xops, salzes verídics,
taurons de nàufrag, illes coral·lines i palmeres
reals com claus cremants, com maltractades
fustes fermes de nàufrag.
I, com ahir, m’agarre
al meu dolor de tu, que em bat i em funda.

Ja nus els barandats
interiors,
i el plany ja nu,
per les quatre parets
de l’ànima m’escole.
I plou. Però, no torna.

No torna aquella pluja.

 Antoni Ferrer i Perales. Bagatel·les. Ed. La Forest d’Arana. 1990

diumenge, 11 de setembre de 2016

El vel del temps



www.shutterstock.com


"Arribes tard,
la mare natura està de dol,
cendra que cobreix 
el meus ulls"




El vel del temps


Travessar el vel del temps,
vèncer l’espera eterna,
nodrir els sentiments
i l’enyor de la pell

                                   gosar

tocar-lo, traspassar-lo,
subtil teixit fronterer
ordit de sensacions.
Sentir el teu alé


                                  caliu

a cau d’orella,
acaronant desitjos.
Delerós cant de sirena
hipnòtic i captivador

                                   però

versàtil és el temps,
a l’arbitri del vent
traspasse el vel
i albire un nàufrag: tu

                                  és tard

ara sóc jo la sirena,
condemnada a entonar
notes mudes, eternes,
esvaïdes en vel del temps.


Carme. Inèdit, 2016.


PD: l'autor de la cita de la qual neix aquest poema és Josep Jorge. El seu blog ací.

dissabte, 27 d’agost de 2016

Esquerdes en el temps



El fil de llum dels albors
perfila el vostre vèrtex.
Empremta d’antics savis
teixeix orgull i llinatge.

Erectes,
desafieu mirades
invoqueu ancestres
augureu descendents.

Furtives,
ombres druides dansen,
cisellen encanteris
sota el vostre recer.

Rompents,
on l’albor s’esmuny
entre el sedàs de roca,
enllà del vostre cèrcol.

Sobtat instant s’esvaeix, esquerdes en el temps. 


Carme
Inèdit, 2016





dilluns, 15 d’agost de 2016

Conjugació de la matèria


Tu lluus, jo observe
tu escalfes, jo em deixe.

Ella germina, jo espere
ella maura, jo gaudisc.

Ell arriba als meus llavis
jo gose amb la dolçor.

Compartim doncs!

La matèria esdevé plaer
i jo esdevindré matèria.


Carme
Inèdit, 2016

dilluns, 2 de maig de 2016

Traducció de cançó irlandesa

Let no man steal your thyme, Que cap home us robe el timó

Es tracta d’una balada tradicional irlandesa que fa servir un simbolisme botànic per previndre les xiques joves dels perills dels "falsos amors". La peça fou documentada primerament sobre l’any 1689, encara que se n'han fet moltes versions posteriors. El timó simbolitza la virginitat; la rosa roja, la passió o l’amor romàntic; la ruda, el remordiment, i el salze, la fortalesa i la capacitat per adaptar-se.



Belles i tendres mosses, veniu
que en la flor de la vida esteu.
Guaiteu, guaiteu, i del vostre jardí cuideu

que cap home us robe el timó
que cap home us robe el timó.

Perquè quan el vostre timó desaparega
mai més de vosaltres cuidarà
i per tots llocs, on el timó s’ha malbaratat,

tot de ruda s’estendrà
tot de ruda s’estendrà.

El fill del jardiner esperava,
tres flors em va oferir:
una rosada, una blava i la de pur violeta

i el captivador roig, roig roser
i el captivador roig, roig roser.

Però vaig rebutjar el roser
i el salze em vaig quedar.
I el que tothom copsa a imaginar és 

com el meu amat em va menysprear
i com el meu amat em va menysprear.

Que cap home us robe el timó, traducció de Carme Raimundo.




Come all you fair and tender girls
That flourish in your prime
Beware beware keep your garden fair

Let no man steal your thyme
Let no man steal your thyme

For when your thyme it is past and gone
He'll care no more for you
And every place where your thyme was waste

Will all spread over with rue
Will all spread over with rue

The gardener’s son was standing by
Three flowers he gave to me
The pink, the blue and the violet true

And the red, red rosy tree
And the red, red rosy tree

But I refused the red rose bush
And gained the willow tree
That all the world may plainly see

How my love slighted me
How my love slighted me.

Carey Mulligan performed this version of Let No Man Steal Your Thyme in the 2015 film adaptation of Far From The Madding Crowd, by Thomas Hardy (1840-1928).

dilluns, 14 de març de 2016

Miniaturista de l'atzar

Fotografia: www.iratxealvarez.com


Per a Adol, amb afecte
sempre troba xicotets tresors per a mi.





Miniaturista de l'atzar

recull bocins d’històries

sorgides d’infinits llocs,

tants com destins consumats.

Biografies destil·lades en esferes,

textures, colors,

involuntàriament sotmeses a l’atzar

i ara en mans alienes.

Les mans de l’anhel contingut

ara seran recer de les troballes

i traçaran el mapa

dels efímers instants perduts.


Carme
2016, inèdit.