dilluns, 14 d’agost de 2017

Aprenent valencià: va de parts del cos

Després de l'anterior entrada, 'Aprenent valencià: va de culs ',que també podria formar part d'aquesta mateixa sobre parts del cos, esta vegada vos presente una série de verbs derivats de noms de parts del cos:


Encamellar


1 Posar-se cama ací cama allà sobre alguna cosa.

2 Posar la cama entre les cames d’un que corre o camina a fi d’entrebancar-lo. 

També: encamallar

Exemple:

'La noia s’havia encamellat sobre una branca'.

Més informació: http://rodamots.cat/encamellar/


Espeuar 


Fatigar, adolorir els peus (d’algú que camina).


Exemple:

'Aquestes sabates de mala qualitat m’han ben espeuat'.

'S’ha espeuat de tant caminar pel bosc'.

Més informació: http://rodamots.cat/espeuar/



Cabotejar 


Fer cabotades; moure el cap inclinant-lo a un costat i a l’altre,
o endavant reiteradament.

Exemple:

'Amb el tric-trac del carro totes les pageses cabotejaven'.

Més informació: http://rodamots.cat/cabotejar/


Ullprendre 


1 Encantar, embruixar, amb la mirada.
2 Fascinar per la seva bellesa, etc.
Exemples:

'La bruixa ullprengué el príncep'.
'Van quedar ullpresos per la bellesa de Roma'.

Més informació: http://rodamots.cat/ullprendre/


Estomacar 


Apallissar, pegar un fart de llenya.


Exemple:
'La Florinda estomacava l’home i les cabres amb la mateixa paella'.

Més informació: http://rodamots.cat/estomacar/


divendres, 11 d’agost de 2017

Aprenent valencià: va de culs

Alguns mots i expressions que inclouen la paraula 'cul':

Baticul 

Cop donat al cul.

Exemple:

'El xiquet mereix un bon baticul'.

En valencià també es diu batecul. 

L’expressió ser de l’any del batecul vol dir ser, alguna cosa, molt antiga.


Més informació: http://rodamots.cat/baticul/

Tenir el cul pelat

(de fer una cosa) Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica (col·loquial).

Exemple:

'No cal que li diguis com ho ha de fer; té el cul pelat de fer informes'.

Més informació: http://rodamots.cat/tenir-el-cul-pelat/

Ser cul i merda

Avenir-se molt; ser inseparables dues persones, ser carn i ungla.

Exemple:

Els veuràs junts a tot arreu fent de les seves, són cul i merda.

«Es diu principalment dels amics que sempre van plegats, i més encara d’aquells qui van sempre junts per a mal fi» (DCVB). També s’usa amb el verb semblar.

Més informaciño: http://rodamots.cat/ser-cul-i-merda/


Confondre el cul amb les témpores

Es diu replicant a un que vol relacionar coses que no tenen res a veure l’una amb l’altra; no tenir les idees clares.

Exemple:

'No confonguis el cul amb les témpores: una cosa és parlar bé i una altra cosa ben diferent és fer un discurs enfarfegat de tòpics'.

Més informació: http://rodamots.cat/confondre-el-cul-amb-les-tempores/

Culejar


1. Moure o remenar el cul.

Exemple:

'Quan caminis damunt de la passarel·la procura no culejar'.

2.  Fer ziga-zagues la part del darrere d’un vehicle per manca d’estabilitat o per excés de velocitat.


Exemple:

'El cotxe li va culejar en sortir del revolt'.


Gràcies a RodaMots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/



dijous, 3 d’agost de 2017

Aprenent valencià: va de cercles

Esta vegada tenim expressions i mots que remeten a coses circulars:

Fer rogle

1 Enjuntar-se diverses persones per a parlar o per a mirar o fer alguna cosa tot disposant-se de manera
que es miren les unes a les altres i el grup prenga una forma aproximadament circular.

2 Cridar l’atenció, causar admiració, ressaltar, distingir-se. 

Exemples:

'Va convocar els veïns a colps de perol i tothom acudia al carrer i feia rogle'.

'És guapa, culta, intel·ligent, atractiva, simpàtica, dolça, senzilla. Ho té tot. A on va fa rogle'.

Més informació ací.


Rotllana 

1 Cèrcol que serveix de suport, de capçana. 

2 Traç circular; conjunt de persones o de coses disposades en cercle.

Exemples:

'Una rotllana de roba per a portar coses pesants sobre el cap'.

'Els excursionistes van fer una rotllana al voltant del foc'.

Més informació ací.


Ròdol 

Espai vagament circular; cercle.

Exemples:

'Un gran ròdol d’homes'.

'No va comparèixer al ròdol dels seus amics'.

Més informació ací.



Giragonsa


Sinuositat, revolt. També 'giravolta'.

Exemples:

'La trompa fa giragonses'.

'El Vinalopó neix a la serra Mariola i després de moltes giragonses desemboca a l’albufera d’Elx.

`'Les giragonses de la vida'.

Més informació ací.


Rodanxa 


1 Peça plana i circular de poc gruix, de fusta, de cartó, de baieta, etc.

2 Tros en forma de disc que es talla d’una manera transversal d’un producte comestible.

Exemples:

'rodanxa de suro'.

'A la nevera només quedaven unes rodanxes de lluç'.

'Ens va servir unes taronges tallades a rodanxes'.

Més informació ací.

Grácies a RodaMots, cada dia un mot: http://rodamots.cat/ 

dilluns, 12 de juny de 2017

Potser he canviat

Potser són els anys, però no estic disposada a competir en la cursa de rates, com diuen els anglosaxons. No a passar un examen per cada moviment o pensament processat, no a formar part d’un equip de cadells de lleó depredadors de cada minut amb la seua modernitat i dinamisme. 
Conec la sensació de la feina ben feta, cadells! No la trobareu en l’espill on vos mireu cada dia; jo l’he catada, l’he treballada a poc a poc, al llarg dels anys i ara té cos i solera, com el bon vi. Una està ací per recórrer el món i gaudir d’allò que ens regala, oferir experiència pròpia i aprendre de la dels altres, i no per a devorar tot el que es posa per davant.




Imatge extreta d'ací.

Els devoradors i les preses no van amb mi, senyors, no sóc ni rata ni lleona, preferisc ser ocell.


dimarts, 9 de maig de 2017

Aprenent valencià: expressions amb noms de plantes

La setmana passada vos presentava una entrada sobre lèxic botànic, concretament noms d'arbres, ací podeu veure la publicació. Ara continuem amb expressions relacionades amb plantes.

Mudat com un margalló
Fotogrefia extreta d'ací

Molt mudat, molt ben vestit, també "com un garballó".

Ex.:
- A mi m’agradaria que en lloc d’eixes camisoles, eixos pantalonots i eixes sabatotes, anares vestit com el teu cosí Josep, que sempre va mudat com un margalló.

Aquesta és una expressió usada sobretot en valencià.
El margalló és una palmera (Chamaerops humilis).

Enfilar-se com una carabassera
Fotografia extreta d'ací.

1 Créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa.

Ex.:
- El teu fill s’està enfilant com una carabassera; ben aviat serà tan alt com tu.

2 Irritar-se fàcilment.

Ex.:
- Per poca cosa s’enfila com una carabassera; no té gens de paciència.

Agafar-se com el gram 

Ser molt enganxadís, difícil de desempallegar-se’n. També: escampar-se com el gram, arrelar com el gram

Ex.:
«Les males paraules fan com l’agram: per tot arrelen i mai més es desnien» (V. Català, Solitud)

El gram (o agram o grama) és una planta herbàcia de la família de les gramínies (Cynodon dactylon), es cria per dins els camps sembrats i és molt tenaç i mala d’esvair, perjudicant molt les plantacions. Créixer com el gram vol dir ‘créixer molt de pressa’.

Tibat com un rave

Orgullós; es diu d’una persona molt estirada, molt satisfeta d’ella mateixa.

Ex.:
- D’ençà que és presidenta de la comunitat de veïns, va tibada com un rave.

Una expressió semblant és dret com un rave ‘enravenat, molt rígid, molt tibat’.

Ex.:
- Camina dret com un rave: sembla que no vulga saludar ningú.


Eixerit com un pèsol

Molt eixerit, despert.

Ex.:
- La teva filla és eixerida com un pèsol, quina gràcia que fa!

També: més eixerit (o més trempat) que un pèsol (o que un ginjol)



Tota la informació exteta de Rodamots, cada dia un mot. 

dimarts, 2 de maig de 2017

Aprenent valencià: noms d'arbres

Lèxic sobre  botànica, esta vegada alguns arbres:


Ullastre

Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris). També: olivera borda, revell, bordís

Ex.:
- El fruit de l’ullastre, l'olivó, és una drupa verda que en madurar es torna negra. No és comestible ni serveix per a extreure’n oli.

Ginjoler


Arbret caducifoli de la família de les ramnàcies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gínjols (Ziziphus jujuba).


Desmai

Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants, llargues i primes, i de fulles de color verd pàl·lid, originari de l’Àsia oriental, cultivat com a ornamental. També: plorador

Ex.:
- Les branques del desmai arriben a tocar a terra, per això rep aquest nom.

Alzina

Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d’un color verd fosc, que produeix glans (bellotes) com a fruit. Cal esmentar l’alzina de fulla llarga (Q. ilex subespècie ilex) i l’alzina de fulla curta (o carrasca) (Q. ilex subespècie rotundifolia).

Ex.:
- De la fusta d’alzina, molt dura, se’n fan eines i mànecs diversos. Durant molts anys també se n’ha fet carbó (carbó d’alzina).


Lledoner

Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.


La fusta flexible del lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per a fer forques i mànecs d’eines diverses: destrals, aixades, corbelles, etc. També: llidoner, allidoner, llirorer, lledó, lladoner.

Més informació en Rodamots, cada dia un mot.  

dimarts, 25 d’abril de 2017

Aprenent valencià: va de campanes

Avui noms i expressions relacionats amb campanes:



gananing-gananang 

interj. Expressió que evoca el so d’una campana. També: ganing-ganang; ning-nang.

Ex.:
Es va sentir la campana, gananing-gananang!, i cessà la cridòria.

tritllejar 

v. Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa.

Ex.:
Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major.

tintinabular 

adj. Relatiu o pertanyent a les campanes o al so que fan; que fa el so d’una campana.

Ex.:
Els gots que ens van regalar fan un so tintinabular molt bonic.

carilló 

m. 1 Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguen formar una melodia o un conjunt harmònic.

2 Peça instrumental inspirada en la música de carilló.

esquella 

f. Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.


Hi ha diversos refranys en què apareixen les esquelles: 

«A la vaca vella, no li cal esquella» (val.), probablement vol dir que a qui és vell no fa falta localitzar-lo perquè no pot anar massa lluny; 
«Uns neixen amb estrella i altres neixen amb esquella»: vol dir que uns són sempre sortats i altres sempre dissortats; 
«Amanix les esquelles antes que les ovelles»: es diu per recomanar que es preparin les coses fins en els petits detalls (val.); 
«El bou sense esquella, prompte es perd» (Tortosa) (Diccionari català-valencià-balear).

Més informació en RodaMots, cada dia un mot.