dijous, 9 de febrer de 2017

Aprenent valencià: sobre el fred

Avui, expressions i paraules relacionades amb el fred



Fa un fred que glaça la cua dels gossos

Locució per a expressar hiperbòlicament un fred molt intens.
Veure més ací. 

Quan el dia creix, el fred neix

Refrany meteorològic que al·ludeix al fred que es deixa sentir durant el mes de gener, mentre va allargant el dia. 
Veure més ací.

Penelló

Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració. També "prunyó".
Veure més ací.

Enrederar

El fred causa la rigidesa del cos o d’un membre. 
Veure més ací.

Gebrar

Dipositar-se gebre; gelar: "Aquesta nit gebrarà".
Veure més ací.

Gràcies a RodaMots, cada dia un mot.

Aprenent valencià: Reduplicacions

Les reduplicacions poden pertànyer a diverses categories gramaticals com, per exemple, adverbis, substantius o onomatopeies i, tal i com el seu nom indica, consisteixen en la repetició de dues estructures:

Catric-catrac 

m, onomatopeia del soroll que fa un objecte que va i ve pegant cops secs, com ara un teler, un tren, un sedàs, 
o del soroll que fan alguns talons o soles de sabates quan es camina o es balla, etc., i també del batec del cor. 

Exemple: 
- Ecatric-catrac del tren ens va anunciar la seua arribada.

Veure més ací.


Farrigo-farrago 

m, conjunt de coses mal ordenades, inconnexes, mal compreses.

Exemple:
- La teua habitació és un farrigo-farrago, ja cal que l’endreces abans que arribe la mare.

Veure més ací.


Coixim-coixam 

adv, coixejant lleugerament.
Exemple:
- Acostumava a anar coixim-coixam amunt i avall amb el seu bastó.

Veure més ací. 


Daixo-daixo 

adv, calmosament, a poc a poc, caminant lentament (és una expressió mallorquina). També "xano-xano".

Exemple:
- La dona ja era velleta i anava daixo-daixo cap a la font.

Veure més ací.


Xau-xau 

adv,

1 A poc a poc, lentament. 
També: tau-tau

Exemple:
- Camina xau-xau, sense cansar-se.

2 Així així, ni bé ni malament.

Exemple:
—Com et va la feina? —Xau-xau.

Veure més ací.

Gràcies  a la informació proporcionada per RodaMots, cada dia un mot.

dimecres, 1 de febrer de 2017

Altres autors: Catullus / Crashaw

Gaius Valerius Catullus (84 a.C- 54 a.C) es considera com un dels grans poetes de la Roma Antiga. Va néixer en Verona, Itàlia, i fon contemporani de César, Pompeu i Ciceró. Els seus poemes versen sobre l'amor, l'odi i l'insult. Sols es conserven 113 poemes de la seua obra. El més notori és aquest dedicat a la seua amada Lesbia; el seu nom real era Clodia:

Poema d'amor núm. 5



Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,

rumoresque senum severiorum

omnes unius aestimemus assis!

soles occidere et redire possunt;

nobis, cum semel occidit brevis lux,

nox est perpetua una dormienda.

da mi basia mille, deinde centum,

deinde usque altera mille, deinde centum;

dein, cum milia multa fecerimus,

conturbabimus illa, ne sciamus,

aut ne quis malus invidere possit

cum tantum sciat esse basiorum.


Hi ha moltes versions d'aquest poema. La que més em va agradar quan les vaig estar buscant és l'escrita per Richard Crashaw en 1648, i diu així:


Out of Catullus


Come and let us live my dear,

Let us love and never fear

What the sourest fathers say:

Brightest Sol° that dies today the sun

Lives again as blithe tomorrow;

But if we dark sons of sorrow

Set, o then how long a night

Shuts the eyes of our short light!

Then let amorous kisses dwell

On our lips, begin and tell

A thousand, and a hundred score,

An hundred, and a thousand more,

Till another thousand smother

That, and that wipe off another.

Thus at last when we have numbered° counted

Many a thousand, many a hundred,

We’ll confound the reckoning quite,

And lose ourselves in wild delight:

While our joys so multiply,

As shall mock the envious eye.




I aquesta és la meua traducció al valencià del text original en llatí:

Visquem, estimada, i amem,

i ni un cèntim fem valer

els vells rumors displicents.

Que caiga el sol i torne a eixir,

i quan haja fugit la llum breu

que reste una nit sense fi .

Dona’m mil besos i cent també,

de nou mil més i altres cent,

encara mil i cent després...

I molts mils haurem ordit

quan el compte errar farem,

si de cas la malícia ha sorgit

en saber quants besos ens hem fet.

                                         Traducciño de Carmen Raimundo, 2017

dijous, 26 de gener de 2017

Altres autors: sobre arracades


(...) porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas (...)

              Joan Manuel Serrat. Menuda.



***********************************



A frec de pell 

arracades que ballen 

delirant tic-tac.


                      Pura Peris, “Sexe”. Tasts de vida, 2014.

divendres, 11 de novembre de 2016

El bes


L’aresta del meu rostre
perfectament traçada 

                   els teus dits
                                             subtil passejada.    
                
De puntetes gose abastar
el destí del meu deler

                                 els teus llavis
                                             tebi parany.


                                                                                            Carme 
                                                                                            Inèdit, 2016.

dissabte, 22 d’octubre de 2016

Altres autors: Antoni Ferrer

Preludi de pluja       
Imatge extreta de la Xarxa
               
  

Quan queia pels envans
interiors
el plany de tu,
lleuger adolescent
damunt l’ampit,
deixava que la pluja
em retornara el món.

I avui, sota altra pluja,
enmig de la maror meridiana,
de tu i de mi ja nues les parets, i el temps ja nu,
s’enlairen i se’m claven
obscurs fullams de xops, salzes verídics,
taurons de nàufrag, illes coral·lines i palmeres
reals com claus cremants, com maltractades
fustes fermes de nàufrag.
I, com ahir, m’agarre
al meu dolor de tu, que em bat i em funda.

Ja nus els barandats
interiors,
i el plany ja nu,
per les quatre parets
de l’ànima m’escole.
I plou. Però, no torna.

No torna aquella pluja.

 Antoni Ferrer i Perales. Bagatel·les. Ed. La Forest d’Arana. 1990

diumenge, 11 de setembre de 2016

El vel del temps



www.shutterstock.com


"Arribes tard,
la mare natura està de dol,
cendra que cobreix 
el meus ulls"




El vel del temps


Travessar el vel del temps,
vèncer l’espera eterna,
nodrir els sentiments
i l’enyor de la pell

                                   gosar

tocar-lo, traspassar-lo,
subtil teixit fronterer
ordit de sensacions.
Sentir el teu alé


                                  caliu

a cau d’orella,
acaronant desitjos.
Delerós cant de sirena
hipnòtic i captivador

                                   però

versàtil és el temps,
a l’arbitri del vent
traspasse el vel
i albire un nàufrag: tu

                                  és tard

ara sóc jo la sirena,
condemnada a entonar
notes mudes, eternes,
esvaïdes en vel del temps.


Carme. Inèdit, 2016.


PD: l'autor de la cita de la qual neix aquest poema és Josep Jorge. El seu blog ací.