dijous, 28 de febrer del 2013

Roca i Aigua

Recopilant fotografies de llocs que deixen empremta


Roca i Aigua perquè són els dos elements que marquen la personalitat  de dos llocs que, en principi, són molt diferents però que en la base, en la vessant física, poden arribar a ser mol semblants.
S'illa de Mallorca, com diria un mallorquí, ofereix racons com aquests: de roca, aigua i vida... més que racons jo diria que són finestres a l'infinit.
Escòcia... mirant en les fotografies la roca i l'aigua d'aquesta illa puc quasi sentir la flaire a humitat dels seus llacs i platges i el so de les ones colpejant els penyasegats.

dissabte, 23 de febrer del 2013

El llibre antic


Èpoques: romana, hel·lenística, cristiana...

Els romans començaren a utilitzar, sobre tot els escolars, unes tauletes encerades sobre les que s’escrivia amb un punxò de fusta d’ivori o d’os que era anomenat stilus o graphium.
La forma del llibre a l’època hel·lenística era la del rotllo, només s’escrivia per una cara i el lector es passava tota l’estona desenrotllant-lo conforme anava llegint i enrotllant la part ja llegida, de manera que per a llegir de nou una part calia acabar el que quedava del rotllo. El material utilitzat de papir, una planta del delta del riu Nil.
El govern egipci va prohibir l’exportació del papir, per la por a la mancança de la matèria prima, i es va començar a utilitzar el pergamí. Aquest material fou el que es feu més comú a principis de l’era cristiana. A Pèrgam s’elaborava el pergamí de més qualitat, allí es va inventar el procediment per l’elaboració: es tractava la pell de l’animal per a fer-la més adequada a l’escriptura.
Entre els segles II i IV d. de C. es va produir un fet molt significatiu per a la història del llibre: la desaparició gradual del rotllo en favor de l’aparició del còdex (códice), una forma de llibre més pareguda a l’actual. Es tractava d’un conjunt de quaderns formar al doblegar les fulles i cosir-les entre elles. Hi hagueren alguns de papir però s’imposaren els de pergamí.

Per últim, el paper començà a utilitzar-se, des del s. XII, per als còdex. La seua invenció s’atribueix als xinesos, que ja el fabricaven al s. I d. de C. La tècnica de fabricació arribà als àrabs sobre el s. VIII i es va difondre per tot el món islàmic. Com a consequència de l'ocupació  d'Espanya pels àrabs, les primeres fàbriques que van sorgir a Europa estaven a Xàtiva i a Córdoba. Mitjançant Al·Andalus va passar a la resta del continent al s. XII. Aquest nou material era més econòmic que el pergamí i per a fabricar-lo, primerament, s’utilitzaven draps de cànem o lli fins a convertir-los en una pasta homogènia que es posava dins d’un motlle, es secava, s’encolava i s’allisava fins a convertir-la en paper. La fusta s’emprà al s. XIX.
La major quantitat d'obres transmeses des de l'antiguitat van ser copiades i manuscrites pels monjos medievals dels s. IX i X, l'imperi Bizantí va ser un dels principals recolectors culturals. Les obres s'han transmés així al llarg de segles passant per diferents circumstàncies, han pogut ser alterades per diferents copistes o poden haber perdut parts o fragments... però hi han segut transmeses.

diumenge, 3 de febrer del 2013

Haruki Murakami

 Hace dos años me presentaron a este autor que ere desconocido para mi, fue en clase de Inglés de primer curso del grado de Traducción. Concretamente fue el libro Norwegian Wood, titulo inspirado en una canción de The Beatles. Me gustó este autor, su estilo a la ora de narrar historias y también su manera de fusionar la cultura occidental, de la que recibió influencias desde su juventud,  y la oriental. Por cierto que es precisamente por este motivo por el que ha sido criticado en ocasiones por el sector de la cultura tradicional japonesa.

Nació en Kioto en 1949, además de escritor y autor de relatos es traductor. Sus obras de ficción y no ficción han generado críticas positivas y numerosos premios, incluyendo el Premio Franz Kafka y el Premio Jerusalem, entre otros. En su estilo desarrolla conceptos como la alienación y la soledad. Es considerado una figura importante en la literatura posmoderna y el periódico The Guardian lo ha situado como "entre los mayores novelistas de la actualidad" por sus obras y logros.

Sus padres eran profesores de literatura japonesa y, desde su  juventud, Murakami estuvo muy influido por la cultura occidental, sobre todo por la música y literatura. Creció leyendo numerosas obras de autores estadounidenses, como Kurt VonnegutRichard Brautigan. Son esas influencias occidentales las que le proporcionaron el estilo personal del que hablamos. Estudió literatura y teatro griegos y en 1986 se trasladó a Europa y Estados Unidos después de cosechar éxitos con su novela Norwegian Wood. Regresó a Japón en 1995 tras el terremoto de Kobe, lugar donde había pasado su infancia.