dimecres, 29 de gener del 2014

Altra perspectiva

Quan ho veus tot negre busca un petitíssim miracle:


Hi ha miracles, petitíssims miracles,
que deambulen al nostre costat sense captar-los.

               Jesús Giron               Llibre de contemplació

Fotografia: Iratxe Álvarez


Què fer quan caus
una vegada, i una altra?
Al votant mires...
creus que no hi ha res, però
sempre trobes quelcom

                 ...i t’aixeques

                                    Carme

dimarts, 28 de gener del 2014

Panorama d’actualitat en primera persona…

Avui estic molt enfadada, més que enfadada indignada, derrotada i cansada, i com que de moment no tinc a l’abast cap altra manera de protestar que la de fer servir la paraula... doncs ací estic, però com que la paraula algunes voltes resulta difícil de pronunciar doncs continuaré fent ús d’aquesta qualitat però amb la seua representació gràfica: l’escriptura.... per cert, és la característica que ens converteix en éssers únics al món, ni tan sols els especialistes en lingüística, antropologia, biologia i altres disciplines es posen d’acord en com es va desenvolupar aquesta meravellosa qualitat comunicativa que tenim els humans i que, tot s’ha de dir, no ens serveix massa en la societat d’avui dia on prevalen més altres interessos que la capacitat de raonar i comunicar per resoldre problemes i necessitats.
Fa cosa d’un any vaig publicar aquesta imatge per expressar gràficament com em sentia després de rebre la mateixa notícia que avuí:



Resumint, des d'un passat no massa llunyà fins ací el panorama és el següent: et quedes sense treball perquè la teua empresa tanca com tantes altres al país, decideixes dedicar aleshores el teu temps a cuidar del teu fill, un nadó, perquè eixa època no tornarà mai més i vols gaudir del dret de ser mare, i perquè la conciliació de la vida laboral i familiar en aquest país és una utopia; després d’uns anys de maternitat et quedes fora del mercat laboral, ja no eres productiva... Llavors decideixes començar a estudiar en la maduresa perquè t’agrada renovar-te, reciclar-te o, això que està tan de moda ara, reinventar-te. Comences a gaudir d’una beca per poder estudiar, perquè sense treball, sense cobrar i amb un fill, si no t’ajuden una mica tampoc et pots permetre pagar uns estudis, encara que siga en una universitat pública. Per cert, encara hi havia algú que es preguntava què feia jo gaudint d’una beca amb la meua edat quan li podia fer falta a un estudiant més jove i amb més futur, en fi... el futur és un dret de tots, no? Encara que per a alguns siga més curt que per a altres.
Doncs, tornem a l’actualitat,  quan penses que les coses no poden anar pitjor et trobes, per segon any consecutiu, sense la beca i sense poder continuar estudiant, probablement, el proper curs... i també sense treball. Ni tan sols l’estudiant més jove a qui podia fer referència certa persona emprenyada crec que estiga gaudint de la beca en questió. D'aquesta manera està el panorama actual.
I ara, què em queda? Posar-me malalta, anar a l’hospital i que em passen la factura? Afortunadament encara gaudisc de bona salut.
Com deia al començament, fare servir la paraula per desfogar-me, perquè em moments com aquest en venen a la ment imatges d'aquesta mena:


dijous, 16 de gener del 2014

Altres autors: Jesús Giron, Ales d'alosa de cel

El proper divendres 17 de gener, recitaré el poema Ales d'alosa de cel, del Libre de contemplació del poeta i company de Lletraedeta Jesús Giron, en la presentació que tindrà lloc a la Pobla de Vallbona. 
Es tracta d'un poema que em va captivar des de la primera lectura que en vaig fer. Tan sols fa un any que he començat a expressar-me amb la versatilitat de la poesia, al menys ho intente,  i Ales d'alosa de cel em va fer veure i llegir, en forma de poema, el sentiment que em proporciona la poesia, curiós i bonic:

                                                                                             Tot va començar
                                                                                             amb un desig de paraules.


                                                                                                       Josep Manel Vidal





Ales d'alosa de cel


Les mans se me’n volen cap al sol.
Se’m fan ales d’alosa de cel
quan sempre han estat
ales de terrerola.
Les meues mans
que sempre han niat a terra,
que sempre han viscut
en matolls, erms o guarets,
ara marxen esperançades
cap a la fragilitat de l’atzur
a la recerca del vers.
Només enyoraran
la ploma i el paper.


               Jesús Giron Araque

               Llibre de contemplació 
               Editorial Germania, 2013

dissabte, 4 de gener del 2014

Altres autors: Enric Sanç, L'amistat

Ja portava un temps volent publicar aquest poema d'Enric Sanç que vaig tenir el plaer de recitar durant la presentació del seu darrer poemari publicat per l'editorial Germanñia: Les hores concèntriques. Aprofitant les vancances de Nadal i uns dies de descans em posaré al dia amb totes les publicacions que vull fer.
Vos presente L'amistat, un poema on l'autor compara la relació del mariner i la mar amb la relació de l'amistat, bonica comparació. Totalment recomanat:

L’amistat

L’amistat és com l’home i el mar.
Com a éssers lliures
el pèlag és mirall
o l’spill, o llibre dels dies
                         que es plany.

Al submergir-te, com l’abraces,
indomable i salvatge,
i al seu fons trobes
les riqueses més fondes.

I malgrat tot, fa anys incomptables
que us baralleu sens treva.

La distància: una abraçada.

                   Enric Sanç