divendres, 31 de juliol del 2015

NERUDA, Nua

Pintura d'Eduardo Naranjo

Nua eres tan simple com una de les teues mans,
llisa, terrestre, mínima, rodona, transparent,
tens línies de lluna, camins de poma,
nua eres prima com el blat nu.

Nua eres blava com la nit en Cuba,
tens enfiladisses i estels als cabells,
nua eres rodona i groga
com l'estiu en una església d'or.

Nua eres menuda com una de les teues ungles,
corba, subtil, rosada fins que neix el dia
i et fiques al subterrani del món

com en un túnel llarg de vestits i treballs:
ta claredat s'apaga, es vesteix, es desfulla
i altra vegada torna a ser una mà nua.


                                                          Traducció de Carme Raimundo
                                                            del poema Desnuda de Pablo Neruda 


Desnuda eres tan simple como una de tus manos,
lisa, terrestre, mínima, redonda, transparente,
tienes líneas de luna, caminos de manzana,
desnuda eres delgada como el trigo desnudo.

Desnuda eres azul como la noche en Cuba,
tienes enredaderas y estrellas en el pelo,
desnuda eres redonda y amarilla
como el verano en una iglesia de oro.

Desnuda eres pequeña como una de tus uñas,
curva, sutil, rosada hasta que nace el día
y te metes en el subterráneo del mundo

como en un largo túnel de trajes y trabajos:
tu claridad se apaga, se viste, se deshoja
y otra vez vuelve a ser una mano desnuda.
                                                                    
                                                                                    Pablo Neruda



dijous, 9 de juliol del 2015

Altres autors: Antoni Ferrer

Tal i com diu Antoni Ferrer, autor del poema que vos pose a continuació i membre del col·lectiu Lletradedeta:

«les anomenades Variacions Goldberg, de J. S. Bach, en les quals la bellesa aconseguida és, en veritat, l'esplendor que dóna forma, potser en estat pur, a la matèria del so.»

Aquest poema, Ària, està publicat al poemari Variacions Goldberg (Ària amb variacions per a la recreació de l'esperit) precedida de Sis bachianes.
Col·lecció «Poesia Edicions de la Guerra» de l'Editorial Denes, 2015.


Ària


Diràs la vida,
                        i et serà ventada.
Diràs el vent,
                        i no en mouràs ni el nom.
Diràs el foc,
                      i et quedaràs en sendra.
Diràs la terra,
                         i et serà cavada.
Diràs la pluja,
                          i no vindrà la pluja.
Diràs el bes,
                      i no han d'ardre domassos.
Diràs tempesta,
                             i et fondràs en eco.
Diràs la llum,
                         i et cobriran les ombres.
Diràs el dia,
                      i no hi haurà ja albada.
Diràs amor,
                      i et tancaran la boca.
Diràs no-res,
                        i et cremaran les cendres.
T'haurà dit ja la vida.
                                       Callarà la vida.
S'haurà fet el silenci,
                                      la forma del final i del principi,
On podràs escoltar
                                   el so que tems i esperes,
La tuba que et commine,
                                             la veu que et cride a l'ésser,
I esdevindràs silenci,
                                       mitja hora de silenci.
El silenci on pre-eres
                                       abans de la paraula.
I un dia, en el silenci,
                                       seràs dit en silenci.
I et dirà la paraula
                                  que et recorda en silenci,
L'alé que t'aleteja
                                i que et cova en silenci,
El si que t'enbolcalla
                                      i et conforma en silenci,
La flama que i·lumina
                                         el buit pur del silenci.
Només dins del silenci
                                         podràs sentir la música.
I en tu resonarà
                             tot el cant del silenci,
La vida de la vida,
                                 la plenitud de l'ària.


                           Antoni Ferrer, 2015