«les anomenades Variacions Goldberg, de J. S. Bach, en les quals la bellesa aconseguida és, en veritat, l'esplendor que dóna forma, potser en estat pur, a la matèria del so.»
Aquest poema, Ària, està publicat al poemari Variacions Goldberg (Ària amb variacions per a la recreació de l'esperit) precedida de Sis bachianes.
Col·lecció «Poesia Edicions de la Guerra» de l'Editorial Denes, 2015.
Ària
i et serà ventada.
Diràs el vent,
i no en mouràs ni el nom.
Diràs el foc,
i et quedaràs en sendra.
Diràs la terra,
i et serà cavada.
Diràs la pluja,
i no vindrà la pluja.
Diràs el bes,
i no han d'ardre domassos.
Diràs tempesta,
i et fondràs en eco.
Diràs la llum,
i et cobriran les ombres.
Diràs el dia,
i no hi haurà ja albada.
Diràs amor,
i et tancaran la boca.
Diràs no-res,
i et cremaran les cendres.
T'haurà dit ja la vida.
Callarà la vida.
S'haurà fet el silenci,
la forma del final i del principi,
On podràs escoltar
el so que tems i esperes,
La tuba que et commine,
la veu que et cride a l'ésser,
I esdevindràs silenci,
mitja hora de silenci.
El silenci on pre-eres
abans de la paraula.
I un dia, en el silenci,
seràs dit en silenci.
I et dirà la paraula
que et recorda en silenci,
L'alé que t'aleteja
i que et cova en silenci,
El si que t'enbolcalla
i et conforma en silenci,
La flama que i·lumina
el buit pur del silenci.
Només dins del silenci
podràs sentir la música.
I en tu resonarà
tot el cant del silenci,
La vida de la vida,
la plenitud de l'ària.
Antoni Ferrer, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada