dijous, 26 de novembre del 2015

Altres autors: Olga Xirinacs


Ja fa uns mesos que vaig conèixer la poesia d'Olga Xirinacs (olgaxirinacs.blogspot.com.es). Juntament amb alguns companys del grup de poetes de la comarca, Lletraedeta,  i els xiquets de 5é B del CEIP El Campés vam fer un taller de poesia i va ser tot un goig veure'ls llegint els poemes d'Olga agafant el llibre de l'obra completa, ben gros per cert, d'aquesta autora sublim i recitant els seus poemes.

Molts amants de la poesia, i la literatura en general, estan reividicant per a aquesta escriptora el reconeixement del Premi d'Honor de les Lleltres Catalanes. Hi ha un grup al Facebook molt actiu amb aquesta intenció, veure aquí.

Avui he llegit un article de l'escriptora Clara Simó en el qual, entre altres coses, escriu:

"què passa amb Olga Xirinacs? Per què aquesta dona que guanyava tots els premis, que era considerada un puntal de la nostra literatura, ara es veu silenciada fins al deliri? Com és possible que un llibre com aquest no hagi tingut ni una sola ressenya en cap publicació? Una raresa, i un luxe, per a una literatura, per què és així menystinguda i silenciada?Què ens passa? Les administracions són sordes, o només tenen orelles quan esperen beneficis electorals? Els manaires de la cultura, han de silenciar les grans veus perquè sentim les petites, que altrament no travessarien ni el carrer de sa casa?"

Article editat a elSingulart.cat el 16/06/2010 per Isabel Clara Simó, 
OLGA XIRINACS, MIL PÀGINES EN VERS 

Gaudiu d'aquest preciós poema i reivindiqueu el reconeixement per aquesta autora:


TU,  DES DEL MAR, PUJARÀS COM LA BOIRA


                 “És un déu qui m’ha donat aquests lleures.”
                 VIRGILI  - Bucòlica I
                          
Imatge de la xarxa

Setembre avança amb tu, amorós de boira,
s’anuncia amb un deix melancòlic
i fa el primer somriure sobre els camps,
com qui amida la casa tancada
on, arribat l’estiu, va ser feliç.
Poeta enamorat d’imatges oblidades
et diria que és bell, setembre, coronat d’arboç,
com un amant impacient de tu.
Canten abellerols i l’aire és dolç
quan les baies maduren
i la molsa prepara l’estada
dels visitants nocturns.
Quieta, la tarda aviva el meu desig
per l’amor que s’acosta:
tu, des de mar, pujaràs com la boira
per adormir-te amb mi.
Setembre, el dels retorns
a les velles i noves estances,
on el pas dels meus ulls sobre els llibres
i la conversa entre els teus llavis
es detura un moment a les flames
i reviu els colors del desfici.

No el temps, sinó la pausa, voldria,
que ens fa eterns.
***
Olga Xirinacs “Llavis que dansen”. Premi Carles Riba 1987.
Publicat també en el seu blog: olgaxirinacs.blogspot.com.es

dimarts, 3 de novembre del 2015

Recolectar tesoros

A todas las madres que han amamantado
 y lo han contado
A esa parte de mí  que un día descubrí. 

Recolectar tesoros


Buscar tesoros escondidos aunque cercanos,
desgranarlos poco a poco, uno a uno,
como perlas púrpura de granada, casi geométricas.
Son historias extraídas de vivencias,
de recuerdos de mujeres generosas.
Historias rescatadas,
recogidas por oídos ávidos
y transportadas a un rincón del corazón.

Entonces ocurre:
las perlas se funden en gotas, gotas de vida,
que se desprenden de esa parte de tu cuerpo
a la que sólo tú puedes dar nombre,
tú que en el camino la descubriste.
El lugar que conecta lo terrenal con lo etéreo:
¿tu pecho, tu alma, tu corazón…?
Llámalo como tú sientas
porque tú trazaste su ruta,

la del líquido de la vida.             

                             Carme

                             Poema publicat en l'antologia Versos y trazos, teta y abrazos.
                                       Onada edicions, 2015. Projecte d'Amamanta.


Vos deixe amb el poema recitat per Esther Villanueva, magnífica rapsoda. Visiteu el seu canal ací.







Recollir tresors

Buscar tresors amagats, però propers,
desgranar-los a poc a poc, un per un,
com perles porpra de magrana, quasi geomètriques.
Són històries que neixen de vivències,
de records de dones generoses.
Històries rescatades,
recollides per oïdes àvides
i transportades a algun lloc del cor.
Llavors, ocorre que
les perles es fonen en gotes, gotes de vida,
que es desprenen d’aquella part del teu cos
que sols tu pots anomenar,
tu, que pel camí l’has descobert.
Lloc terrenal però eteri
El teu pit? L’ànima? El cor?

... Com tu vulgues dir-ho
perquè tu vas traçar la ruta,
la del líquid de la vida.


                               Carme