Aprenent valencià: interjeccions o locucions interjectives

Exclamació per a demanar que algú s’afanye, per a indicar rapidesa en l’acció; briu.

Imatge extreta d'ací

Tant de bo!

Exclamació amb què hom expressa el viu desig que una cosa s’esdevinga.

Exemples:
- Tant de bo ploguera tota la nit!
- Diuen que lligarem els cossos amb llonganisses. Tant de bo!

Demana!

Exclamació ponderativa que es diu per a evitar una enumeració llarga; també pot equivaler a ‘pots comptar!’. També: demaneu!

Exemples:
- I tant si és conegut, demana!
- Hi havia flors de tota mena: margarides, mimoses, lliris, tulipes… demana!

¡Ara!

Exclamació usada per expressar sorpresa o bé desaprovació, refús.

Exemples:
- I ara!, amb el fred que fa i surts sense abric?
- Se n’ha anat sense dir-vos res? I ara! No m’ho puc creure.

Etimologia d’ara: probablement del llatí ad horam, ‘a l’hora’.

Fuig!

Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu. Sovint s’usa en la frase ‘fuig, home [o dona], fuig!’

Exemples:
- Fuig, no t’ho cregues!

—Els rics haurien de pagar més impostos.
—Fuig, home, fuig, ara que he guanyat la grossa!

Imatge extreta de la xarxa

Brillo! 

Exemples:
- Apa, nois, brillo, que fem tard!
- Què esperes per acabar la feina? Brillo!
Etimologia: regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.

Com sempre, gràcies a Rodamots, cada dia un mot.